Tardor
De nou, la tardor
de sucre cremat el fullam,
de castanya cuita el fumall,
de brou ardent el llamp,
de cabell d’àngel el degotall.
Sí, com a totes les tardors,
i
la mar,
vegetal sota gris llardós,
verda bleda.
Com un ritu de pas,
el món,
fosc i erm,
sol i vern,
tornarà a ser devorat
pel voraç hivern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada