dijous, 1 d’octubre de 2009

Tinc gana

De paraula viva em voldria nodrir,


per assaborir-la amb delit,

sense pressa, abandonat,

amb hedonisme amoral,

per abocar-m’hi

amb majestàtica mandra,

amb anàrquic desig.


De paraula viva em voldria nodrir,


per jugar-hi,

lliurement abraonat,

embriac,

rebent-ne conhort i goig,

horror i fàstic també.


De paraula viva i crua,

unes vegades,

dura i palpitant alhora,

sagnant i llefiscosa,


amargant com el darrer vòmit.


De paraula viva i cuita,

altres vegades,

amorosida i tendra,

apetitosa i cívica menja,


celebrada com el primer mot.


De paraula viva em voldria nodrir,

sense passar-ne fretura,

tenint-la a mà,


la voldria

rica, abundosa, vessant, plena,


per viure més una llengua

cada vegada més pobre, escassa, quieta, buida.