dimecres, 12 de desembre de 2007

Marviva

Verda era la mar


No oculta l’escuma blanca

la fosca fúria, l’espessa ira

d’una mar voraç

que, golafre, arrabassa la vida.


No encobreix la viscosa verdor

la violenta batuda, la feroç agitació

d’una mar llibertina

que, bruta, malda per violar la terra.


No amaga la salvatge bellesa

el vigorós poder, la força potent

d’una mar divina

que, lúbrica, s’allita amb l’oratge.


Rera,

la ciutat arraulida i casta, postrada sota un cel opressor,

es manté grisa,

quieta,

buida

però, ella sí – traïdora -, té a resguard

aquells que, ignorant

la mar,

s’afanyen a comprar fútils regals de nadal.