Insòlita puresa
Sexe pur,
per més que intens, un viatge curt.
Un tall de rosa oberta,
pres pel furtiu que l’amor esquiva,
no és sinó delícia certa
del qui ha creuat la riba.
Però jo no sóc caçador
i no em plau silvestre una rosa.
Jo sóc jardiner
i em captiva domèstic el roser.
Remoure la terra
i
amarar la planta
i
espollar-la.
A la fi, poncella plena,
tensa espera
dolç gaudi d’un esclat
que de gemecs tinta la nit,
testimoni tèrbol d’esforç i rendició mesclat.
Aquest és el meu delit.
Amor pur,
per més que místic, un petit furt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada