Mistela a Peralada
Un glop dens.
Amb la remor dels nabius
la mistela omple gola i narius.
Com sang espessa regant els cultius,
nodrint i deixant-nos actius.
Un brot intens.
Fa sol
i
ella em vol.
Femella en zel,
sensual, deixa caure el vel,
frisant per fondre el gel
amb càlids llavis de mel.
Fa sol
i
no em dol.
Sota, brau desig traspua,
l’esquena nua
regalima i sua
espurnes en corrua.
Fa sol
i
som en vol.
Pruna esberlada
Terrassa liquada
Mistela a Perlada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada