diumenge, 4 de novembre de 2007

Fruits del bosc


Mistela a Peralada


Un glop dens.


Amb la remor dels nabius

la mistela omple gola i narius.

Com sang espessa regant els cultius,

nodrint i deixant-nos actius.


Un brot intens.


Fa sol

i

ella em vol.


Femella en zel,

sensual, deixa caure el vel,

frisant per fondre el gel

amb càlids llavis de mel.


Fa sol

i

no em dol.


Sota, brau desig traspua,

l’esquena nua

regalima i sua

espurnes en corrua.


Fa sol

i

som en vol.


Pruna esberlada

Terrassa liquada


Mistela a Perlada