Concepció

1 de març, 1993, un dia fred i encapotat, amb volves de neu suspeses en l'aire.

Un regal distingit de la deessa d'hivern per vestir la llum.

Una neu blanca, verge, com l'amor que sentíem en aquella època, ingènuament vencedor davant els obstacles vitals, ignorant la implacable força del temps, del lent pas del temps. Aquell dia les volves de neu eren les guspires de la nostra passió encesa, de la nostra entrega oberta i despreocupada cap a la vida.

Aquesta màgia, aquesta felicitat i confiança, es reflecteixen en el rostre del nostre fill.

Dins els ulls, blauet de lluna cendrosa,
el cel i la mar en embranzida amorosa.
Cel d’alba trencada, neta l'ànima,
s’enceta una rialla, fresc tall de dolça llima.

Per tu,
un camí sense penombra:
en la nit, estels en gran nombre,
i, en la llum, claredat per seguir la via.
Que així sia.