No trobo
Pensant en la nit,
dins la fosca
espaiosa,
cerco el buit.
En l'alba blanca d'un matí cru
vull la plenitud d'un arbre nu
i
en un jorn aiguós de boira densa
m'avinc palpitant amb la ferma terra tensa.
Si a la platja de lluna sóc sobre el pedrís,
m'atanso a la càlida besada d'un còdol gris
i
si vaig rera l'aspre blau
passiu m'amaro de pau.
Emperò desnodrida és la cerca i persistent el peatge.
Potser aquest és el meu viatge,
un deslluït miratge.
1 comentari:
Bien, pero han pasado más de dos meses sin ninguna entrada nueva. Anímate y cuelga más poemas.
Publica un comentari a l'entrada