De paraula viva em voldria nodrir,
per assaborir-la amb delit,
sense pressa, abandonat,
amb hedonisme amoral,
per abocar-m’hi
amb majestàtica mandra,
amb anàrquic desig.
De paraula viva em voldria nodrir,
per jugar-hi,
lliurement abraonat,
embriac,
rebent-ne conhort i goig,
horror i fàstic també.
De paraula viva i crua,
unes vegades,
dura i palpitant alhora,
sagnant i llefiscosa,
amargant com el darrer vòmit.
De paraula viva i cuita,
altres vegades,
amorosida i tendra,
apetitosa i cívica menja,
celebrada com el primer mot.
De paraula viva em voldria nodrir,
sense passar-ne fretura,
tenint-la a mà,
la voldria
rica, abundosa, vessant, plena,
per viure més una llengua
cada vegada més pobre, escassa, quieta, buida.
